És un claustre de planta quadrada irregular gairebé trapezoïdal. Es va construir entre els segles XIII i XIV pels monjos que seguien l’ordre de Sant Agustí.
Les seves quatre galeries estan formades per arcs apuntats que reposen sobre columnes amb capitells geomètrics, sense de decoració. L’excepció a aquesta falta de decoració són els dos
capitells romànics.
En aquests dos capitells romànics s’hi poden observar escenes historiades amb representacions de la Passió de Crist. Aquests capitells són anteriors a la construcció del claustre la qual cosa fa pensar que potser poguessin ser aprofitats de l’anterior claustre romànic. Aquests capitells es troben a l'arc d'entrada al jardí central del claustre i representen en el seu costat dret l'entrada de Jesús a Jerusalem, la visita de les tres Maries al sepulcre, l'aparició de Jesús als apòstols en Emaus i un grup de soldats amb cotes de malla; a la banda esquerra Jesús davant de Pilat, el davallament de la creu, la matança dels Sants Innocents i una escena sense identificar a causa del seu mal estat.
Les galeries es cobreixen amb cobertes de fusta. La coberta superior de les galeries és plana en forma de terrassa i és possible passejar per elles.
Al centre del pati hi trobem un
pou que procedeix de la desapareguda Casa de la Ciutat, segons es desprèn de la inscripció existent en el mateix. Sempre ha existit un pou al centre de l’hort del Claustre.
A les parets del claustre podem trobar nombroses làpides funeràries corresponent a canonges de la Catedral en la seva majoria o beneficiats de la mateixa.
Al costat est trobem l’urna funerària, encastada a la paret, de Pere de Taia, mort en 1206 i considerada la més antiga del claustre.
Al voltant del claustre se situaven les dependències de la
canònica: en el costat nord es troba la Catedral, al costat sud el refetor, al costat est la Sala Capitular i els dormitoris i al costat oest l’habitatge del prior.
A les galeries oest i nord existien capelles avui desaparegudes, principalment per la construcció de la catedral gòtica en el seu costat nord i per la construcció de la Capella de la Verge de la Cinta en el seu costat oest. Les dependències del costat sud encara existeixen (dormitori dels monjos i refetor) i en l’actualitat estan habilitades com a sales del Museu Catedralici.
Un element d'interès del claustre en el seu costat sud és una
finestra amb dos columnetes llises de pòrfir i capitells de decoració vegetal d'època tardoromana o visigoda i que és l'únic vestigi d'aquella època que queda. També en aquest costat sud hi trobem una pedra formada per tres cercles. És la coneguda com la pedra dels tres escuts. En ella hi trobem tres símbols, una torre, una imatge de Santa Maria, i una destral. Representen els tres estaments de govern de la ciutat: el braç civil, el braç eclesiàstic i el braç militar o nobiliari. Als peus d’aquesta pedra es reunia el Consell de la Ciutat abans que es construís la Casa de la Ciutat o Ajuntament.
També destacar els rellotges de sol, sis en total, que podem trobar en el mur nord de la catedral i en altres llocs visibles des del claustre. Depenent de la situació del rellotge, permetia saber l’hora amb exactitud independentment del lloc on es trobava el Sol. Tots els rellotges són posteriors al segle XVI.
WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA
www.jdiezarnal.com/catedraldetortosa.html
http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2015/01/capitells-romanics.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Tortosa
http://www.viulebre.com/que_visitar/catedral-de-santa-maria-de-tortosa
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1898/72949/artsanigl_a1898.pdf
Ripollés Amela, Antonio (1999): Tortosa Monumental. Catedral i Castell de la Zuda.
Almuni Balada, Victoria; Lluís Ginovart, Josep (2000): Sancta Maria Dertosae. Catedral de Tortosa. Guia Històrica i Descriptiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada