Breu història del Claustre

La cronologia del Claustre no ha pogut estar concretada documentalment. La seva existència com a distribuïdor deu remuntar-se als primers anys de la Conquesta Cristiana del 1148. Devia existir-ne un, amb galeries perimetrals possiblement de fusta, l’any 1880. Hi ha documents d’aquest any que expliquen que el Bisbe i el Capítol van decidir que els habitants de la ciutat paguessin un impost al Sagristà de la Catedral perquè aquest es fes responsable del manteniment de la coberta de la Catedral i del mateix Claustre.

El claustre és l’espai central de totes les dependències de la canònica, un element al voltant del qual es va desenvolupar la vida comunitària dels canonges, atenent a les normes de la regla de Sant Agustí.
El claustre també es converteix en punt ordenador. Al nord es situa la Catedral; al sud i a l’est, els edificis funcionals destinats a cobrir les necessitats quotidianes dels canonges (Refetor, Sala Capitular i Dormitori); a l’oest, el Priorat Major, vivenda-palau de la més alta jerarquia de la Canònica.
Actualment el claustre està delimitat per quatre galeries obertes a l’hort central mitjançant arcs apuntats d’estil gòtic. El pou que centra l’espai de l’hort és citat des de sempre en la documentació. A l’Edat Mitjana del pou del claustre es treia l’aigua necessària per a amassar el pa diari per als monjos.

La boca del pou actual procedeix de la casa de la Ciutat, i porta esculpida la data de 1545. Amb l’actual restauració del claustre l’element ha recuperat el seu protagonisme, esdevenint símbol de la puresa de l’aigua del baptisme.
La geometria de la planta no és l’original. Dos canvis de direcció estan encara presents. La galeria nord i la de l’oest han estat modificades. El gruix dels seus murs és més petit que a la resta, la qual cosa pot voler representar un canvi en la unitat mètrica utilitzada, el pam de Tortosa.

Els rellotges de sol del claustre, sis en total, són posteriors del segle XVI. En trobem tres a la façana sud de la Catedral. S’utilitzen correlativament, segons es va movent el sol de la tarda. Dos més es troben a la torre de Santa Caterina, assenyalant les hores més baixes de la tarda. Finalment, n’hi un darrer a la façana del dormitori.
Sembla que es refereix al Claustre actual un document del 1298 publicat pel Bisbe Arnau de Jardí, en el qual es regula la reposició de les lloses de les sepultures del recinte claustral. En aquell moment la disposició dels edificis canonicals era la mateixa que es va mantenir durant tota l’Edat Mitjana. A l’est es situava la Sala Capitular, al damunt de la qual es va construir el dormitori comunitari. El Refetor o menjador comunitari es trobava al sud. A l’oest estava el Priorat Major, o casa del prior. Al nord, finalment, s’aixecava la Catedral.
Al llarg dels segles XIV i XV són nombroses les referències al Claustre, el qual també tenia una important funció com a espai ciutadà. En ell s’escollien els síndics i procuradors municipals de ciutat. S’hi realitzaven també, abans que es construís la Casa de la Ciutat, la majoria de reunions del Consell de la Ciutat.

Des de l’Edat Mitjana els murs del claustre, especialment el sectors nord i oest de la Catedral, estaven ocupats per capelles, fet que li devia donar una fesomia diferent a l’actual. Una d’elles era la Capella de la Verge de la Cinta, situada en un sector pròxim a l’angle nord-est del claustre, vora l’actual porta d’accés a la Torre de Santa Caterina. Hi havia també la de les Onze mil Verges, la del Corpus... La majoria d’aquestes capelles van desaparèixer amb la construcció de la nau de la Seu Gòtica i de l’actual Capella de la Cinta.


WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA
www.jdiezarnal.com/catedraldetortosa.html
http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2015/01/capitells-romanics.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Tortosa
http://www.viulebre.com/que_visitar/catedral-de-santa-maria-de-tortosa
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/1898/72949/artsanigl_a1898.pdf



Ripollés Amela, Antonio (1999): Tortosa Monumental. Catedral i Castell de la Zuda.

Almuni Balada, Victoria; Lluís Ginovart, Josep (2000): Sancta Maria Dertosae. Catedral de Tortosa. Guia Històrica i Descriptiva.