Constitucions de la canònica de Santa Maria

"Constitució" en dret canònic significa "Disposició conciliar o papal sobre qüestions de fe o sobre els costums". Diccionari.cat. És per això que a partir de l'estudi de les Constitucions de la Canònica podem arribar a conèixer com era la vida dels canonges i com s'organitzaven.

El llibre de les Constitucions:
Diverses constitucions van anar marcant les lleis i normes que havien de seguir.
En la seua primera constitució van acordar que el bisbe de Tortosa havia de ser sempre un canonge seguidor de la regla de Sant Agustí. També van prendre mesures organitzatives distribuint les tasques que calia realitzar entre els diferents membres de la comunitat tant pel que fa a temes materials com espirituals. Van nomenar ardiaques, prior, sagristà, infermer, cambrer...
Tenien com a tasques prioritàries l’atenció als malalts, van crear un hospital al costat de la Catedral i també als pobres i peregrins, fins i tot tenien un llistat exposat a la porta del Palau amb els que atenien.
Aquesta comunitat va anar augmentant en nombre i bens gràcies a les butlles del papa Adrià IV , més donacions del compte Berenguer IV i més tard del rei Jaume I en el seu camí per conquerir València. Aquest increments en les seues rendes els va permetre poder fer obres a la catedral, canònica, hospital, parròquies... i van haver d’anar adaptant la seua constitució als nous temps.


El títol de canonge s’adquiria després d’un any de noviciat en el qual es formàvem en total que tenia relació amb la catedral, la litúrgia, obligacions... durant aquest temps no tenien cadira al cor sinó que seien a un banquet . Passat aquest període, si superaven les proves de coneixements i de fidelitat a la regla de Sant Agustí, que havien jurat al iniciar aquest aprenentatge, es celebrava un acte solemne dins la missa conventual del bisbe, en el qual ratificava els seus vots era revestit amb l’hàbit de canonge, li donaven l’òscul i li assignaven una cadira al cor.

La segona constitució del bisbe Ponç de Monells (1166):
va definir alguns càrrecs o dignitats com: el prior (vigilar el compliment de la regla de Sant Agustí i de les normes que marcaven les constitucions).

Va dividir els bens entre el capítol i el bisbe. El bisbe residia al palau i la resta de dependències de la canònica que envoltaven el claustre van passar a ser del capítol. To i això el bisbe podia utilitzar el refectori dels canonges acompanyat d’un capella del palau i llavors presidia la taula però també podia demanar que li duguessin al seu palau. Menjaven en silenci mentre un canonge llegia lectures.
Va regular el pas dels bens del bisbe a la catedral, espolí. En posteriors constitucions també és va legislar sobre els bens dels canonges .
Al segle XIV els canonges s’havien anat apartant progressivament de la regla de Sant Agustí i amb la intenció de reconduir aquesta situació el bisbe Pere Betet va fomentar la vida conventual i va obligar els canonges a residir a la canònica i regular l’entrada de les dones a la mateixa. El no compliment d’aquests normes comportava l’excomunió.
A partir del 1347 quan s’inicien les obres de la catedral gòtica totes les constitucions que es van fer fan referència a destinar tots els recursos a la construcció de la mateixa i també a causa del moviment de gent pel recinte es van haver de prendre mesures per custodiar els bens principalment el segell del capítol i el llibre de les Constitucions.

Benet XIII

Escut Papa Lluna

A les acaballes del Cisma d’Occident el papa Benet XII i es va instal.lar a Peníscola i això va fer que tingués un contacte molt directe amb el bisbat de Tortosa que li era fidel. Aquest savi papa va impulsar una reforma de la constitució on es posa de manifest els seu domini del dret canònic, la seua prudència i sobretot la seua capacitat d’adaptació als canvis de la societat.
Aquesta butlla, que és un pergamí de grans dimensions, es conserva a l’Arxiu Capitular i està copiada al llibre de les constitucions de Tortosa . Benet XIII com a representant de Jesucrist a la terra ordena la reforma de les constitucions de la canònica de Tortosa i alaba la saviesa i respecte a l’ordre de Sant Agustí dels canonges de Tortosa.
Atenent que la canònica s’havia afeblit notablement des del punt de vista econòmic va ordenar una sèrie de mesures per capgirar la situació



Bibliografia:
Alanyà i Roig, Josep. "Les constitucions antigues de l'església de Tortosa i la constitució "De reformatione" de Benet XIII." Revista Catalana de Teologia [en línia], 2013, Vol. 38, Núm. 2 , p. 731-766. http://www.raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/view/275007/368746 [Consulta: 22-01-15]